Institut Santa Eugènia

El dia 18 de novembre de 2009 el Sr. Miquel Solà, professor de la Facultat de Química de la UdG va oferir a l’Institut I.E.S Santa Eugènia una conferència dirigida a l’alumnat de Batxillerat científico-tecnològic sobre la història dels ful·lerens.

Els ful·lerens són la tercera forma més estable del carboni, després del diamant i del grafit. Van ser descoberts el 1985 per serendipitat, és a dir, de forma casual pels científics Kroto, Curl i Smalley. El seu descobriment va ser reconegut amb el premi Nobel de química el 1996. Els ful·lerens es presenten en forma d'esferes, el·lipsoides o cilindres. Els ful·lerens esfèrics gairebé sempre s’anomenen buckyesferes i els cilíndrics nanotubs.

El seu nom fa referència a l’arquitecte Buckminster Fuller, creador de la cúpula geodèsica que presenta una estructura esfèrica perfecte igual que la dels ful·lerens i la d’una pilota de futbol. El primer ful·lerè descobert i actualment el més conegut és el C₆₀ que, com el seu nom indica està format per 60 àtoms de carboni distribuïts en 20 hexàgons i 12 pentàgons, d’aquí que aconsegueixi la forma esfèrica. Actualment és la molècula més esfèrica que existeix. Però el C₆₀ no és l’únic ful·lerè que s’ha descobert, sinó que també en trobem d’altres amb més o menys àtoms de carboni com el C₇₀ que té 12 pentàgons però més de 20 hexàgons i per tant, la seva forma s'assembla més a una pilota de rugbi. Fins i tot, s’han descobert estructures moleculars compostes per diversos ful·lerens que al formar-se s’han quedat uns a l’interior dels altres.

Les aplicacions dels ful·lerens beneficien des de marcs industrials fins a marcs mèdics. S’està estudiant que les propietats dels ful·lerens poden ser utilitzades en ferrocarrils, ja que són molt bons conductors, i en medicaments, fixant antibiòtics específics en la seva estructura per atacar bacteris resistents i algunes cèl·lules cancerígenes. També s’està estudiant el seu ús per a la lluita contra el virus del VIH.

Els nanotubs de carboni van ser descoberts el 1991 pel microscopista Sumio Ijima. A diferència dels ful·lerens esfèrics, consisteixen en formes cilíndriques en les quals els àtoms de carboni estan disposats de manera hexagonal exceptuant els extrems que presenten la mateixa estructura esfèrica dels ful·lerens esfèrics, ja que es troben disposats alternadament de manera pentagonal i hexagonal.

Els nanotubs presenten unes propietats molt interessants tot i que el seu estudi és força difícil ja que aquestes varien segons les dimensions que presentin. Són un dels materials més prometedors a nivell tecnològic ja que són molt bons conductors d’electricitat. S'ha comprovat que són més resistents i flexibles que les fibres de carboni i que són molts forts, ja que un nanotub perfecte és entre 10 i 100 vegades més fort que l’acer. Fins i tot les seves propietats es poden modificar afegint metalls al seu interior. Per tant, es poden utilitzar com a conductors elèctrics i per crear estructures molt resistents. Les aplicacions inclouen l’ús en pantalles de televisió, equipament esportiu i medicina entre d’altres.

El descobriment dels ful·lerens ha despertat grans expectatives ens els àmbits científic i tecnològic ja que les seves propietats presenten múltiples funcions que sembla que poden proporcionar grans millores per a un futur no gaire llunyà. Han passat relativament pocs anys des del seu descobriment però poden significar un pas de gegant en el progrés de la humanitat.

Berta Bartrolí Alabau

Alumne de 2n de Batxillerat

Institut I.E.S Santa Èugènia